Els Lax'n'busto han presentat el concert per a grup i orquestra que han fet conjuntament amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà els dies 16, 17 i 18 de Juliol al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell. Parlem amb en Jimmy Piñol sobre les sorpreses que ens depararà aquest concert. Eva: En primer lloc, Jimmy, gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, i deixa'ns preguntar-te com se us va acudir aquesta original col·laboració? Lax: Al gener el president del CIT del Vendrell em va trucar a mi personalment perquè havia pensat que els LAX col.laboressin en aquesta iniciativa per al turisme i a nosaltres ens va fer il.lusió perquè era quelcom diferent del que fins ara havíem oferit: ni rock ni acústic. Eva: Éssent un grup amb un ampli repertori a l'esquena, com heu realitzat la tria de les cançons per al concert? Heu prioritzat les que crèieu que s'adaptaran més a aquest format o les cançons més populars? Lax: Aquest repertori, especialment escollit per a aquesta ocasió, prioritza les cançons que més s'avenien amb aquest tipus de format, les més lentes, o sigui, les balades. Eva: Al concert comptareu amb la col·laboració de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, amb la seva formació clàssica, i per als arranjaments, a més de la dels propis components del grup, heu comptat amb l'ajuda de Joan Albert Amargós, Pere Bardagí, Josep Maria Duran i Juan Méndez. Com heu viscut aquest procés de preparació de les cançons en la nova versió orquestrada? Lax: Quan ens van proposar aquesta idea l'Albert Amargós, el màxim exponent en arrenjaments d'aquest tipus, no tenia massa temps i van passar un parell de mesos fins que va poder arrenjar les 6 cançons més emblemàtiques ('La meva terra és el mar', 'Llença't',...) en coordinació i amb l'ajut del director de l'orquestra. A més, l' Eduard Font va realitzar els arrenjaments d' 'Amnèsia', que és una cançó seva, i la filla de Pere Bardagí -Clara- va arrenjar 'Ara'. Així va ser com tot va tirar endavant. A l'abril estava tot presentat i al maig s'iniciaven els assajos al teatre per tal de veure com quedava tot plegat, i ja la setmana dels concerts es duen a terme les proves de so prèvies als mateixos que també tenen la seva part especial de sonorització al tractar-se d'una combinació com aquesta: un grup de rock i una orquestra de cambra. Eva: En aquesta versió orquestrada, la bateria de Lax, que es caracteritza per la seva potència, com es veu influenciada? Lax: La bateria apareixarà reduïda, o sigui, en un kit més petit, al 70% del volum per a que no afecti la part orquestrada, perquè sinó els instruments al ser acústics quedarien tapats per la potència habitual de la bateria i de les guitarres al tenir amplis, i, a més, a l'orquestra hi haurà una ampliació de metalls (trombó, saxo, trompeta, trompa i clarinet) per a donar força, ja que els altres (violins, violes i corda base) per sí sols no en tenen tanta. Eva: En el darrer disc 'Lax’n’busto a l'Apolo' vau obsequiar els vostres seguidors amb dues cançons noves: 'M'agrades tu' i 'Pujo i baixo', teniu previst alguna sorpresa d'aquest tipus? Lax: No, aquesta vegada al tractar-se d'un format tan peculiar no és viable aportar res nou. En aquests moments desenvolupar la part creativa sense pressions és el més important per a continuar endavant i oferint el millor de nosaltres, de fet estem composant noves cançons per a un nou CD que podria sortir l'any que ve. Eva: Parlant del darrer disc 'Lax’n’busto a l'Apolo' es tracta de la gravació d'un concert en directe... Teniu previst repetir i enregistrar d'alguna manera aquests tres concerts? Lax: Sí, s'enregistraran en audio i video segur, a part de que hi haurà les càmares de televisió... Per tant, possiblement també hi haurà un CD com l'anterior, és a dir, del concert en directe. Eva: El concert conjunt amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà el fareu el proper 16, 17 i 18 de Juliol al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, existeix l'opció de repetir més endavant aquesta col·laboració en altres indrets? Lax: Sí, precisament el primer trimestre del 2011 volem repetir el mateix amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà a l'auditori de Girona i potser al de Barcelona... En aquests llocs la contractació es realitza any per any, i comptem amb l'indispensable que és la bona predisposició de l'orquestra i dels LAX. Eva: Moltes gràcies Jimmy per aquesta entrevista i molta sort!

Jordi: Compartim uns breus moments amb Núria Piferrer, coneguda com a Névoa, la més reconeguda 'cantadora' de fado de les nostres terres. Névoa torna a presentar aquest 30 de maig a Luz de gas, dintre del 'festival de la guitarra', el nou espectacle 'Estranya forma de vida', que agafa el nom d’una de les cançons clàssiques de la gran cantant de fado, Amália Rodríguez, a la que ret homenatge coincidint amb que enguany es compleixen 10 anys de la seva mort. Això ens fa preguntar-li, per què ha estat Amália Rodrígues qui l’ha inspirat en aquest espectacle? Névoa: Amália Rodrigues és la reina indiscutible del fado; fou l'artista que va internacionalitzar-lo i el va revolucionar, i tot això sense tenir la intenció de fer-ho... Una gran artista, amb una veu i una sensibilitat increïbles. Tot plegat és força inspirador... Jordi: Quines influències d’Amália Rodrigues són les que més t’han influït en la teva música? I en la teva vessant més personal? Névoa: A banda del que he esmentat abans, el que més admiro d'ella és la seva llibertat a l'hora de triar el repertori, a l'hora d'aproximar-se a la música i a les paraules basant-se només en la seva bellesa, sense qüestionant-se si una cançó pertany a un gènere o un altre, o si el que feia era més o menys ortodox. Jordi: Les cançons d’aquest espectacle sonen amb un aire 'jazzístic', al estar la Núria acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, del contrabaixista Guillermo Prats i del percussionista Ramón Ángel Rey, als quals, a més, s'hi suma la guitarra portuguesa d’en Publio Delgado. Com definiries el so que has buscat en aquestes adaptacions? Névoa: Vaig pensar-hi molt a l'hora de triar el so perquè volia aproximar-me a un so més jazzístic però sense perdre completament les referències del fado. Vaig incorporar en Ramón a la bateria perquè és un virtuós de les escombretes, però alhora vaig decidir mantenir la guitarra portuguesa perquè és el color més característic del fado, i amb tot plegat hem aconseguit l'efecte que buscàvem. Jordi: L’espectacle 'Estranya forma de vida', va ser enregistrat el passat octubre a l’Auditori, i ha sortit a la venta recentment publicat. Al comprar-lo ens trobem amb la sorpresa que inclou un DVD amb l’espectacle 'Entre les pedres i els peixos', gravat en directe a Macao (Xina). Quines serien les principals diferències entre els dos espectacles? Névoa: Són dos repertoris molt diferents. Dintre del món del fado hi ha dues grans categories: d'una banda el fado tradicional que consta d'unes cent cinquanta melodies que es poden cantar amb qualsevol lletra que hi encaixi per mètrica i rima, i, d'altra banda, a partir dels anys '50 apareix el 'fado-canção', que són cançons tocades amb instrumentació de fado i cantades a la manera de fado però que són composicions noves. 'Estranya forma de vida' és una selecció de fados-cançó que cantava Amália Rodrigues però amb sonoritat de jazz, en canvi 'Entre les pedres i els peixos' són tot melodies de fado tradicional però cantades amb poemes d'autors catalans (Feliu Formosa, Enric Casassas, Josep Maria de Sagarra...) i en català. Jordi: Per què has volgut aprofitar per fer arribar als teus seguidors de manera conjunta els dos espectacles? Névoa: Em semblava que ja estava preparada per oferir un disc en directe. Jo sóc una artista de directe... la feina d'estudi és interessant però on realment gaudeixo és als concerts. Quan estic sobre l'escenari sóc realment jo... Jordi: Aquests enregistraments en directe, vénen després de quatre discos d’estudi, que s’han forjat tan a partir de temes propis com d’adaptacions d’altres autors. Quines són les teves principals influències a les quals has volgut retre homenatge? Névoa: Hi ha molta gent que admiro i en la qual m'inspiro, però no tots són músics: m'agrada el cinema, la pintura, l'escultura, la dansa, el videoart, la literatura,... la llista seria mooolt llarga... Jordi: D’entre les teves cançons em crida l’atenció la que porta per títol 'Dijous', en un cas com el de la protagonista de la cançó quines alternatives hi han, a part de menjar molta xocolata? Névoa: ... 'Dijous' és un poema preciós d'Oriol Molas que és un fado en ell mateix i que transmet molt bé la idea de fatalitat... un gran regal que em va fer el poeta. Jordi: Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts? Névoa: Tinc una adreça de myspace (nevoafado/myspace.com) i un blog (lanevoaijo.blogspot.com). Jordi: Moltes gràcies per l'entrevista i molta sort! Névoa: Gràcies a tu.

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Arbúcies la sisena edició del festival popArb, un festival plenament consolidat i que repeteix les xifres de l'any passat exhaurint totes les entrades posades a la venda. Quan les coses en fan bé és molt probable aconseguir l'èxit i l'organització d'aquest festival ha sabut consolidar un festival que era necessari amb el panorama musical que hi ha al nostre país, seleccionant grups de gran qualitat, apostant per una mida mitjana sense massificació i en un entorn natural perfecte com és la localitat d'Arbúcies. Amb puntualitat britànica, Rosa Luxemburg va ser el grup encarregat d'obrir l'edició d'enguany i va apostar pel seu directe elèctric, frenètic i contundent per començar a posar en marxa el públic, que de seguida va anar omplint l'espai dels dos escenaris de Can Cassó. Tot seguit a l'altre escenari i sense ni un sol instant de descans -tònica que es va mantenir durant tot el festival- el primer plat fort de l'edició, una de les sensacions del moment i que des d'aquest web vam demanar la seva presència a la crònica de l'any passat: Els Amics de les Arts (gràcies a l'organització per escoltar les nostres propostes!). Amb la posada en escena de llarg amb tota la Bed&Banda van fer un frenètic repàs a bona part dels temes del seu primer disc Bed&Breakfast, ben corejats pel nombrós públic que va seguir amb intensitat tota la seva curta actuació. Joan Colomo va aportar un cert punt de 'freakisme' amb les seves cançons i pensaments en veu alta. Delafé i las Flores Azules van aportar el seu hip-hop que cada cop més es va apropant al pop i la banda va guanyant components. La primera nit la van completar Standstill, Dorian i Mendetz. La tarda de dissaabte va començar amb les ja tradicionals actuacions del Gorg Nou, de les quals cal destacar les dels Very Pomelo, un grup emergent que practica una mescla d'estils que van del rockabilly a la rumba i acompanyat de lletres força divertides. Van mostrar les seves credencials que els podrien haver permès tocar a l'espai central de Can Cassó. Però el tram més intens i interessant del popArb 2010 va començar a dos quarts de deu a Can Cassó amb l'actuació de Roger Mas, que segurament no va escollir el repertori més adequat tot i fer un concert força bo, seguida de la Brigada que va soprendre amb la frescor de la seva proposta i que ja va constatar un cert coneixement d'alguns temes per part del públic, com el seu senzill 'Com fulles mortes' amb les tornades interpretades per la gent. Sanjosex potser va ser el grup que va treure millor so a l'escenari Montsoriu i va oferir una brillant actuació i una perfecta selecció de temes i ordre en què foren interpretats, finalitzant amb una rapidíssima 'Puta' que va donar pas als Anímic. Anímic van posar un punt de calma abans del moment més àlgid del festival, l'actuació dels barcelonins Mishima, un clàssic del festival, que per fi van quedar reconeguts per pura democràcia com els autènics caps de cartell de l'edició 2010. També van seleccionar molt bé els temes pels escassos cinquanta minuts de què disposaven i van assolir el ple absolut de l'espai de Can Cassó, amb el públic totalment entregat i cantant totes i cada una de les cançons interpretades. Per fi han arribat on es mereixen. Mujeres, que tot i aquest nom són quatre homes, van actuar en un moment complicat en què molta gent encara païa el que acabava de presenciar i finalment els electrònics The Pinker Tones van posar el fi de festa ballable pel que fa a actuacions de grups. Un any més el popArb s'ha desenvolupat amb èxit total, tan pel que fa a l'organització, com a la resposta del públic i s'ha consolidat com el festival de referència de la nova escena musical catalana, que ja és una cita imprescindible dels inicis dels estius per als qui ens agrada tota aquesta fornada de grups que ara ja es comença a consolidar i que alhora permet que emergeixin noves propostes ben interessants fent que el moment actual esdevingui, sens cap mena de dubte, el millor creativament parlant de la música al nostre país. I, com ja comença a ser tradició en les nostres cròniques del popArb i sabent que l'organització ens escolta i pren nota de les nostres propostes, farem suggerències per la propera edició: insistim amb un grup que ja vam proposar l'any passat i que enguany ha crescut i està en un moment excel·lent: Ix! Tampoc estaria malament tornar a tenir els Sanpedro, que només han actuat en una edició i que encaixen perfectament amb la idea del festival. Una altra bona proposta a tenir en compte seria la de Maria Coma.

Jordi: Coincidim amb el Miquel Abras que està presentant el seu darrer treball 'Temps de Zel'. Amb aquest títol de disc ens veiem obligats a preguntar-te, abans que res, qui és el que està en Zel: tu? Els teus seguidors? El món? ... Qui? Miquel: El títol Temps de Zel recull el sentiment de les cançons d’aquest disc, que s’endinsen en el cantó més fosc de l’amor, tot entrant en el desamor i la infidelitat. També he aprofitat per fer, amb el títol, una metàfora respecte la situació actual del món, que sembla estar en crisi i que cada cop anem a pitjor. Jordi: El fet que aquest disc aparegui després d’un molt bon 2009, on has aconseguit 3 premis Enderrock i el premi de millor disc de l’any concedit pels oïdors de Radio 4, t’ha afegit pressió a l'hora de preparar aquest nou disc o t’ha donat tranquil.litat? Miquel: Estic molt content del reconeixament aconseguit fins ara, que demostra que hem fet bona feina, però encara queda molt per fer. El que volem és anar creixent i que a cada concert hi hagi més gent, tant dels seguidors que ens van descobrir amb algun dels anterios treballs, com de gent que ens descobreix amb 'Temps de Zel'. Jordi: Quines diferències trobarem a l'escoltar el 'Temps de Zel' respecte els dos discos anteriors? Miquel: En aquest disc he intentat que la música sigui més directe, que quan algú vingui a veure un concert i compri el disc, a l’escoltar-lo a casa es trobi amb que sona igual que al concert. En aquest sentit, no hi ha, per exemple, cap arranjament de teclats o violins, i les guitarres prenen molta importància. Jordi: A les lletres de les teves cançons veiem un rerafons amarg. Per exemple a la cançó 'Crida' que podem veure al youtube http://www.youtube.com/watch?v=Igsy70gZUoY , escoltem 'avui t’han sentit plorar els teus fills quan sorties de casa', quines són les teves fons d’inspiració? Miquel: Aquest tipus de frases apareixen perquè des de petit he volgut ser músic, i tinc molt marcat l’esforç i la lluita per aconseguir-ho. També en altres camps de la vida, com en l’amor per exemple, molta gent realitza aquest esforç de superació. Jordi: Tornant a les lletres, al nou single 'l’últim adéu' que podem veure al youtube http://www.youtube.com/watch?v=hhIFNB9MN5E , escoltem 'ens passem la vida buscant el que no tenim, i quan ho trobem ens dóna dos mesos de vida', en que està inspirada aquesta cançó? Miquel: Quan vaig composar aquesta cançó, va coincidir amb el trist diagnòstic mèdic que havia rebut un matrimoni de la Bisbal i com havien encarat ells la notícia. Així que la lletra reflexa aquesta realitat de que la vida és molt bonica, els somnis s’han de complir però també passen desgràcies, i hem de saber afrontar-les. A nivell de lletres els meus tres discs formen una trilogia on veiem com evoluciona una parella. El primer transpira un amor adolescent, i ens remonta al moment en que la parella es coneix; el segon està marcat per l’esplendor en que la parella arriba al moment àlgid; i en aquest tercer la parella arriba a un moment delicat i es trenca. Després de la ruptura, la parella entra en un Temps de Zel, així que el títol dels disc evoca aquest moment. Jordi: Parlant amb amics sobre les teves cançons, em destaquen el fet de que moltes d’elles tenen tonades molt enganxoses. Quin és el teu secret per aconseguir-ho? Miquel: Ja m’agradaria a mi que existís algun secret! Per a mi, la millor manera d’afrontar un disc és composar moltes cançons, per abans del disc tenir-ne una trentena i poder escollir aquelles que diuen alguna cosa, que la lletra enganxa, ... A nivell d’influències, escolto molta música i m’agraden molts grups, i entre ells alguns que han arribat a molta gent, com per exemple U2 o Beatles, així que el fet que m’agradin aquests grups també em pot influir en composar cançons d’aquest tipus. Jordi: També has compaginat la presentació del teu nou disc amb un duet acústic amb en Joan Masdéu, i amb la participació a l’espectacle 'Tribut a Sau'. Quina valoració fas d’aquestes col·laboracions i quins altres projectes tens de cara al futur? Miquel: La prioritat és promocionar el nou disc, i presentar-lo arreu en directe per fer-lo arribar a quantes més persones millor. Paral·lelament amb en Joan Masdéu hem fet una sèrie de concerts que han estat molt ben rebuts pel públic, i en els que ens ho passem molt bé els dos. Ara fem un parèntesi per a la presentació del disc, però al septembre o octubre en tornarem a fer. El 'Tribut a Sau' el vam presentar a l’acústica fa dos anys i ens han anat sortint bolos, en els quals una sèrie d’amics ens ho passem bé tot recordant les cançons de Sau. Jordi: Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts? Miquel: A nivell de concerts estarem tant en el Mercat de Musica Viva de Vic el 17 de septembre, com al Festival de Cap Roig el 3 d’agost, i a més farem molts més altres concerts, amb l’idea de fer arribar el nou disc a quan més public millor. Podeu estar al dia de l’agenda de concerts, tant a la web http://www.miquelabras.com/ com al myspace http://www.myspace.com/miquelabrasmusic . Jordi: Moltes gràcies Miquel per aquesta entrevista i molta sort!

Jordi - Coincidim amb els Nemset , que actualment estan promocionant el seu nou disc autoeditat aquest 2010 i amb títol homònim de NEMSET. Parlem amb els components del grup, que són la Rosa Mª Inglada a les veus, el Joan Inglada a les guitarres, l’Albert Gómez al baix, l’Àlex Badia als teclats, el Marcel Paredes a les percussions i el Xavier Vila a la bateria. Abans de res deixeu-nos preguntar-vos quin va ser l’origen de la banda el 2005 i d’on va sortir el nom de NEMSET? Nemset: Realment la cosa ve de més lluny (possiblement pels voltants del 2002 o 2003) i, encara que al principi l’esperit de la banda potser no era el d’ara i es descriuria més com a 'grup d’amics que s’ajunten per fer música', va ser el Xavi, el bateria, el que es va dedicar a buscar els primers integrants de la banda amb l’objectiu de muntar un projecte seriós. Pel que fa al nom, és un dels llegats que ens queden dels components que originalment van formar el grup. Jordi - Al 2005 i 2006 vau gravar una primera i segona Demo que marquen els inicis de la banda, quins grups han influït més el so de NEMSET que sentirem en aquestes dues primeres Demos? Nemset: Ja des dels inicis intentem sonar amb personalitat pròpia i és per això que no hi ha cap banda en concret que ens influenciï. O potser és que les influències són moltes i variades i així, ben mesclades, fan que el nostre so no sigui fàcil de classificar. Sol passar que, si algun tema ens recorda massa al so d’ alguna banda en concret, automàticament es descarta. Jordi - Al 2008 traieu el vostre primer àlbum: RESET. Amb aquest títol ens fa pensar que és el que volíeu 'resetejar'? Quin so caracteritza aquest segon treball? Nemset: Aquest llarga duració marca el fi d'una època i la voluntat de la banda de mirar cap a nous horitzons. Principalment és un homenatge als antics components de la banda i el so resultant és el d’un disc on tots aquests antics membres s'hi poden identificar. La idea era començar de nou però sobre tot el que ja havíem construït en l’etapa anterior, amb nous membres i ganes renovades per part dels que seguien. Cal dir que no es pot considerar el nostre primer àlbum perquè per l'SGAE no és realment un 'àlbum' sinó que és una demo de llarga duració. Jordi - Finalment al 2010 editeu el disc que esteu promocionant actualment: 'NEMSET'. De que parlen les 11 noves cançons del disc? Nemset: Podríem dir que aquest és el primer disc oficial de Nemset. Els temes que el composen parlen de l’entusiasme de viure, d’afrontar les mancances de la vida amb alegria. Parlen del saber aixecar-se després d’una forta patacada i no donar-se per vençut. Parlen de les batalletes de joventut amb les que inflaràs el cap als altres quan et facis gran, de com et prenies la vida llavors i com ho fas ara. Parlen de l’amor sense tabús o, simplement, descriuen un paisatge surrealista. En resum podríem dir que són temes que sempre intenten injectar una dosi de 'bon rotllo' i un missatge d’optimisme en situacions que realment descriuen el contrari. Què millor en època de crisi que prendre’s la vida amb optimisme? Nosaltres creiem que possiblement tothom se sentirà d’alguna manera o altra identificat en alguna de les cançons. Jordi - Em crida l’atenció la cançó 'Xec en blanc', en què està inspirada aquesta història? De què parla la lletra? Nemset: La història en sí està inspirada en la trama d’una pel·lícula d’aquelles que no fan mai en horari de molta audiència i de la que no en sabem el nom... Explica la relació entre un amic i una amiga i de com canvia aquesta relació després que ell descobreixi la vida secreta que porta ella i que fa que ara la vegi amb uns altres ulls. Jordi - Quines diferències trobarem a l’escoltar aquest nou disc respecte l’anterior, RESET? Quines noves influències us han marcat en aquesta evolució? Nemset: Doncs la veritat és que de diferències n’hi ha moltíssimes, començant per la notable millora del so, que ho ha marcat clarament el pressupost destinat a la gravació. A nivell musical destacaríem que, encara que la línia principal a seguir la marquen el Funk i el Rock, ara intentem també que la cosa tingui un aire un pèl més 'comercial'. La veu també ha estat un canvi important, ja que a l’inici de la banda tots els temes eren cantats per veus masculines i ara és totalment el contrari. A nivell de producció vam decidir que no volíem que fos un disc de so fred i sobreproduït com passa massa sovint, sinó que sonés el més proper possible a un directe sense expressament ser-ho, que tingués un regust una mica més cru. Això va pesar considerablement en l’elecció de l’estudi de gravació. Les altres diferències que hi podem trobar són la seguretat que hi va haver a l’hora de portar a lloc els temes, tant a nivell de composició com de producció, la decisió a l’hora de plantejar els canvis dins el renovat estil i la distribució dels rols de cadascú dins la banda. Jordi - Quins plans de futur teniu? Com penseu promocionar el disc? Nemset: Ara mateix els plans es centren en promocionar aquest nou disc. Si parlem a llarg termini els plans són gravar-ne molts més ( malgrat els temps que viu la música), tocar tant com sigui possible i divertir-nos fent el que més ens agrada. Principalment la idea és que el disc es promocioni amb el sistema boca-orella. El podeu escoltar al nostre Myspace, a la nostra pàgina al Facebook o bé descarregar-lo directament. Si el disc t'agrada o si vens a un concert i al final d'aquest tens la sensació que ha valgut la pena i que ho has passat bé, doncs ens el pots comprar i ajudar-nos a tirar endavant. També es pot adquirir contactant amb nosaltres a través de nemset@nemset.com. Jordi - Com podem estar al dia dels vostres propers concerts i novetats? Nemset: Molt fàcil: podeu estar informats visitant el nostre Myspace www.myspace.com/nemset o a través de la nostra pàgina al Facebook o a www.nemset.com. Jordi - Moltes gràcies Nemset per concedir-nos aquesta entrevista i molta sort! Nemset: Encantats d’haver pogut parlar amb vosaltres. Ens veiem en algun concert? Jordi - Per descomptat ;-)

Els propers dies 25 i 26 de juny tindrà lloc la sisena edició del festival popArb a Arbúcies. popArb 2010 25 i 26 de juny Arbúcies (La Selva, Girona) Divendres 25 de juny, a partir de les 21:30: Rosa Luxemburg, Els amics de les Arts, Joan Colomo, Delafé y las flores azules, Tarántula, Standstill, Dorian, Mendetz, Beat Beat! i les sessions dj: Els Surfing Sirles i Bankrobber Gang djs. Dissabte 26 de juny, al llarg de tot el dia: Very Pomelo, Maria Rodés, Roger Mas, Sanjosex, La Brigada, Mishima, Mujeres, The Pinker Tones entre d'altres. Si voleu obtenir més informació sobre el festival ho podeu fer a la seva web: http://www.poparb.cat

La gira que el grup Brams fa per celebrar cinc anys del seu adéu dels escenaris tindrà continuïtat. El cantant del grup, Francesc Ribera 'Titot', ha anunciat al seu bloc que el grup editarà un disc nou amb cançons 'noves' i 'inèdites' l'any 2011 i que la publicació d'aquest disc anirà acompanyada d'una gira de presentació. L'actual gira que havia de ser, admet Titot, una gira 'nostàlgica' però el grup ha vist que estava 'molt equivocat'. Dalt de l'escenari, els membres de Brams han descobert que es trobaven 'en el mateix lloc' que el 7 de maig del 2005, data del darrer concert del grup a Berga abans de què els seus membres iniciessin diferents projectes musicals.