Per començar, volem incidir en l´importància de la cançó, de la perfecta conjunció entre lletra, música i sentiment com a base de tot projecte musical que vol tenir futur i personalitat. Per aquest motiu comptarem amb la presència d´en Raül Fernàndez, compositor, músic i productor, un dels personatges més inquiets de la nostra escena independent

Los nuevos grupos no tienen una estructura central, en la mayoría de los casos actúan de manera independiente y están más relacionados con el narcotráfico que con el paramilitarismo", explicó el delegado de la OEA en Colombia a 'Radio Caracol'."Si permiten que esos grupos se desarrollen con la dinámica que tienen y las fuentes de ingreso que poseen, por supuesto que son y serán una amenaza para el propio proceso, sin ninguna duda", insistió Caramagna.En este sentido, hizo un llamamiento a las autoridades para que brinde mayor seguridad a las víctimas del paramilitarismo que están asistiendo a las versiones libres de los ex jefes de las AUC, ya que no cuentan con la suficiente protección.

El que sí que dóna problemes és la web de la ràdio (www.bocaradio.org) per l'emissió en directe. Tot i ser un stream MP3, si no es carrega amb explorer no funciona, tot i que malauradament no depèn de mi això. Els podcasts d'aquesta web tal com dius, és necessari el flash player darrera versió però si et fixes a la dreta, disposes d'un enllaç a la playlist de Winamp (Compatible amb XMMS. vist que poseu que s'ha d'utilitzar un navegador privatiu per sentir-vos i no és veritat. El que si cal és Flash que també és privatiu, però desde Linux amb Konqueror, Icewease

Acabo de llegir un llibre "L'església emergent" de Bob DeWaay que els estudis de la teologia de Jürgen Moltmann i el seu impacte sobre emergents - que la teologia de Moltmann de l'esperança és la base per la teologia emergent. DeWaay també considera Ken Wilbur i la seva contribució a la filosofia emergent - la dinàmica d'espiral i una teoria helicoïdal del temps. DeWaay examina com Arthur Koesler i el seu concepte de "Holon", la filosofia del procés de Alfred North Whitehead, i el pensament molt abans de Hegel va influir Ken Wilbur. Jo recomano el llibre a ningú que està buscant una visió general sobre els conceptes bàsics darrere de la escatologia emergent.

Daniel Sáez es plau de presentar el seu segon disc, Virivium (2009, autoeditat).
Artista plàstic convertit a músic, nascut a Barcelona però resident a Masquefa (l'Anoia), el 2007 presentava el seu primer treball Fàbrica, rebent excel·lents crítiques (“Una de les sorpreses d'aquest any”, iCat FM; “Pot revolucionar l'escena de la cançó d'autor”, Sona 9) tot i que amb un ressò limitat. El disc proposava un rock d'autor a mig camí entre el camp i la ciutat, on guitarres sorolloses i primitives convivien amb imaginatius teclats per il·lustar una sèrie d'històries, entre la crònica irònica i el conte surrealista (A punt a punt, Teixits, l'Hostafrancs, Alto Standing, El fill del magraner).
Implicat i compromès en aportar coses activament a l'escena actual, Daniel Sáez ha organitzat les dues primeres edicions del festival Oh Blong!, a Masquefa, per on han passat alguns dels artistes referents de l'actualitat (Pau Riba, Le Petit Ramon, Anímic, Oliva Trencada, La Increïble Història de Carles Carolina, Don Simon y Telefunken).
Aquest segon treball, Virivium, aprofundeix en l'estil i personalitat de Daniel Saez, amb una producció més sofisticada i ambiciosa (repetint col·laboració amb Eloi Caballé i Héctor Xiqués, a Ío estudi de gravació), on s'han explorat noves possibilitats a l'estudi a mida que s'anaven composant les cançons. El ventall de registres i sonoritats és, aquest cop, més ampli: del folk tens i dramàtic de Cementiri Blanc al rock opressiu i cibernètic a Cor Delator o Fins el Caos, de la electrònica ballable de Hawaii al pop més vuitantero de Tan Dur, dels jocs de festa major a Marcetí trampós a la màgia i tendresa d'una cançó de bressol a SSS. El format de digipack, amb la inclusió de dos videos al CD, i l'acabat sonor (masteritzat per Bo Kondren a Calyx Mastering, Berlin), dónen una presentació cuidada en tots els detalls.
La iconografia pròpia dóna concepte a Virivium, amb una roda de símbols que es combinen a l'atzar donant lloc als registres d'emocions i vivències reflectides al disc.
En directe Virivium segueix evolucionant dia a dia amb una presentació divertida i rockera, amb Abraham Creus (La Carrau) al baix i coros; Zaca a la guitarra (Pau Riba i Muu); Udri a la bateria; i Daniel Saez al teclat, guitarra acústica i veu.